Estimulació cognitiva

Es de dia. No sé quina hora és perquè el rellotge no funciona ( fa dies que no em diu bé l’hora). Haig d’anar a treballar i no sé on són les meves claus. La Maria està dormint i no vull despertar-la perquè sempre em diu que estic molt despistat.
L’altre dia vam anar al neuròleg i em va dir que tenia no sé quina malaltia que fa que perdi la memòria, però jo crec que no és per a tant! Faig vida normal i ,encara que la Maria em diu que sempre estic fent preguntes; no és per a tant! Tothom té despistes.

En Joan és un home de 77 anys, al que li han diagnosticat malaltia d’Alzheimer. Està jubilat desde fa molts anys i la seva dona, la Maria, ja no sap què fer per a que comenci una nova etapa a les seves vides. Això és una situació típica en l’inici d’aquesta malaltia, ja que la persona que la pateix, la majoria de vegades, no és conscient del que li passa.

En aquest context de malaltia crònica, un dels principals símptomes de lés el deteriorament de les funcions cognitives, que comporta una pèrdua de memòria, alteracions de llenguatge, de la capacitat de raonament i judici, de la orientació, de les pràxies, etc, determinant en el malalt la pèrdua d’autonomia que, si bé al principi pot afectar només a algunes activitats del dia a dia, progressivament incidirà en la totalitat de les activitats bàsiques de la persona, incloses la comunicació i l’alimentació, arribant a la dependència absoluta.
Tenint en compte els estudis, les estadístiques i les revisions existents sobre el tema, la bibliografia publicada i l’experiència adquirida, és rellevant el paper de la medicina, la psicologia i altres disciplines en el diagnòstic, el tractament i l’atenció clínica i social de les persones que pateixen malaltia d’Alzheimer i altres demències, per a donar la millor atenció als problemes que presenten durant el dia a dia.

És important un tractament adequat, tant farmacològic com no farmacològic, que contempli tots els àmbits de la persona (gràfic 1).

Gràfic 1

Dins d’aquest últim, s’ha demostrat científicament que la rehabilitació neuropsicològica és un tractament primordial en aquest tipus de malaltia.
Els principals objectius terapèutics de l’estimulació cognitiva ( tractament neuropsicològic) són:

• Estimular i mantenir activitats cognitives( memoria, atenció, orientació..)
• Evitar desconnexió de l’entorn i reestablir connexions socials
• Donar seguretat i incrementar l’autonomia personal
• Estimular la pròpia identitat i autoestima
• Minimitzar l’estrés i evitar reaccions psicològiques anormals
• Millorar el rendiment cognitiu
• Millorar el rendiment funcional (AVDs i AVDIs)
• Millorar l’estat d’ànim i la qualitat de vida dels pacients i familiars.

Per tal de realitzar un tractament integral de la malaltia, es recomana dirigir-se als professionals adequats.