Novetats en el diagnòstic de l’enfermetat d’Alzheimer

Equip mèdic de Neurosalut. Atenció Mèdica Especialitzada.

Les demències són un grup de malalties que impliquen un deteriorament progressiu , una
alteració de funcions cognitives (alteracions de l’atenció i l’orientació, pèrdua de memòria,
alteracions del llenguatge, disfunció executiva, …) i alteracions físiques, que porten a la
persona a la pèrdua d’autonomia que, si bé a l’inici pot ser que només afecti a algunes activitats
del dia a dia, progressivament incidirà en la totalitat de les activitats bàsiques de la persona,
incloses la comunicació i l’alimentació, i poden portar a la dependència absoluta.

Al mateix temps, poden aparèixen símptomes psicològics i conductuals de la demència (SPCD)
: Al·lucinacions, deliris, símptomes depressius i/o d’ansietat, agitació, insomni ,etc.), que
dificulten, i fins i tot poden impossibilitar, la cura del malalt.

Entre el 50-70% de totes les demències corresponen a la Malaltia d’Alzheimer. Durant els
últims 27 anys s’han utilitzat els criteris NINCDS-ADRDA per realitzar el diagnòstic. Aquests
criteris es basaven en la clínica i l’avaluació neuropsicològica per arribar al diagnòstic, i deixaven
als estudis analítics i de neuroimatge un paper secundari per descartar altres entitats que
poguessin causar símptomes similars, com un dèficit vitamínic, certes infeccions o alteracions
endocrines i lesions tumorals o cerebrovasculars que es poguessin posar de manifest en la
neuroimatge estructural. El passat mes d’abril, l’Institut Nacional d’Envelliment i l’Associació
Americana d’Alzheimer van publicar uns nous criteris diagnòstics, on malgrat que la clínica
i l’estudi neuropsicològic continuen sent essencials i suficients pel diagnòstic de la malaltia,
comencen a donar importància a la utilització dels biomarcadors.

Els biomarcadors son mol.lècules biològiques que es poden modificar en certes situacions i que
ens poden ajudar per realitzar el diagnòstic o seguiment de determinades patologies. En el cas
de la malaltia d’Alzheimer, fa molts anys que s’estan estudiant diferents biomarcadors (tant de
neuroimatge com determinacions en sang i líquid cefaloraquidi). De tots aquests, per la seva
utilitat i disponibilitat a la població general, sembla que els més utilitzats seran la determinació
de la proteïna B-amiloide, tau i tau fosforilada en el líquid cefalorraquidi.

La principal utilitat dels biomarcadors serà en pacients amb deteriorament cognitiu lleu, on en
moltes ocasions la clínica i la valoració neuropsicològica no ens permeten distingir si aquests
símptomes son deguts a una patologia depressiva, trastorn d’ansietat, fibromialgia… o són els
símptomes inicials d’una Malaltia d’Alzheimer. Per tant, els biomarcadors ens ajuden a conèixer
quina és la fisiopatologia responsable dels símptomes del pacient, i per tant, saber la malaltia
que els està causant, fins i tot en fases inicials de la mateixa.

Malgrat això, la utilització d’aquests biomarcadors ha de quedar restringida a aquells individus
que presentin símptomes i mai s’han de realitzar en població asimptomàtica ni en individus que
presentin dèficit subjectius de memòria que no es puguin objectivar mitjançant una valoració
neuropsicològica. El fet de no disposar de tractaments que modifiquin la historia natural de la
malaltia, i el fet de no saber quin significat real pot tenir la troballa d’aquests biomarcadors en
individus sense símptomes, fa que no sigui ètic la determinació dels mateixos.

Per tant, se’ns obre un camp apassionant que, de ben segur, en un futur immediat, modificarà
el diagnòstic i el maneig dels pacients amb Malaltia d’Alzheimer. Malgrat això, no hem de perdre
els criteris clínics actuals i determinar d’una manera molt estricta quines persones poden ser
candidates o no a la determinació d’aquests biomarcadors.

Així doncs, podem constatar que fer un bon diagnòstic i implementar i realitzar un bon
tractament, és primordial per a un correcte maneig de la demència.

A Neurosalut trobaràs les respostes que busques sobre la malaltia d’Alzheimer.